Bizcochos al Flautat Occidental

Verticalitat, roca variable i bona ombra per quan la calor apreta són algunes de les característiques que tenen la majoria de vies dels Flautats.

La Bizcochos, n’és un bon exemple; la roca en general és acceptable (tot i que ens hem quedat amb algun cantell a la mà) i les dificultats no gaire elevades. Sens dubte, si no tingués un final tant absolutament selvàtic seria la clàssica del sector… Ara és una via només recomanable per a Montserratins avesats.

Aproximació:

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena al peu de La Cara de la Vella. Creuem la base en direcció oest fins arribar al coll del Pirulí, el desgrimpem i pugem direcció sud amb intuïció fins a peu de via.

La via:

La via consta de quatre tirades, essent la primera la més senzilla i la segona la més compromesa, on toca caminar sobre roca variable amb les assegurances ben avall. La tercera es fa pràcticament tota en artificial (en lliure diuen 6a+). La quarta, després d’enfilar un breu tram d’Ae quedarem al peu del diedre de sortida que al cap d’uns metres es converteix en una xemeneia absolutament embardissada.

La segona reunió original està muntada sobre un pany buid,  hi ha dos al costat; la darrera assegurança de l’Ae del quart llarg també és un parabolt. Hem deixat un universal a caldo al diedre de sortida.

Descens:

Hem d’acabar de travessar els Flautats cap al nord (haurem de fer un ràpel curt) fins arribar al coll entre aquests i el Fessolet. Des-grimpem i baixem per una canal que de seguida ens mena cap a la Mòmia. Seguim un corriol que passa pel vessant nord d’aquesta i que va a parar a un altre corriol que prenem en direcció nord i que ens condueix a Trinitat.